Cada vegada és més freqüent que un usuari faci servir un SO per a certes coses i un altre usuari per a d'altres, segons les caracterîstiques pròpies. Tots dos poden estar instal·lats en la mateixa màquina, de manera que s'engegui un o l'altre segons convingui. Aixó és un sistema dual o d'arrencada dual.
Els discos durs dels ordinadors s'organitzen mitjançant particions. En cada partició s'hi pot definir un sistema de fitxers diferent, i col·locar-hi els fitxers necessaris per a cada SO.
·Una partició de tipus NTFS que conté un SO Windows XP.
·Una partició de tipus Ext3 que conté una distribució de Linux Kubuntu.
·Una partició de tipus Linux-swap que servirà d'espai d'intercanvi de fitxers entre Windows i Linux.
-Màquines virtuals i sistemes en mode On-live
Fins no fa gaire, per provar el funcionament d'un SO, calia instal·lar-lo al disc dur de l'ordinador. Ara això ja no és necessari.
La <<virtualització>>, molt estesa avui dia en el món dels servidors d'Internet, consisteix en l'execució d'un programa que emula un ordinador complet dins un SO en funcionament
Hi ha molts programes de virtualització com ara VirtualPC, Bosh i Colinux, però potser el més estès sigui VMWare.
A més de la utilització de màquines virtuals, també és freqüent l'ús de SO capaços d'arrencar des d'un CD-ROM o un DVD, sense que s'hagin d'instal·lar al disc dur. Els més habituals són SO Linux, com ara el Knoppix o el Kubuntu.
Aquests sistemes live-CD permeten provar sistemes operatius i utilitzar les aplicacions que hi vénen instal·lades sense que calgui tocar res del que tinguem instal·lat en la nostra màquina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario